NIT DE SANT JOAN

No existeix una única versió per explicar des de quan i per què celebrem la Nit de Sant Joan. Alguns afirmen que els nostres avantpassats ja feien rituals amb foc durant el Neolític, altres donen a les fogueres un orígen cèltic que va arrelar al Mediterrani durant l'època preromana però, contràriament, altres recorden que Cervantes no fa cap referència a les fogueres, tot i que el Quixot visita Barcelona la nit de Sant Joan.

Entre la diversitat d'opinions però, sembla bastant veraç afirmar que Sant Joan té una relació clara amb el solstici d'estiu i que les celebracions paganes van ser cristianitzades per l'església, fent coincidir el 24 de juliol amb el naixement de Sant Joan. Segons la versió evangèlica, el pare de Joan, Zacaries, va recuperar la veu miraculosament en néixer el seu fill, fet que va anunciar a parents i amics encenent fogueres. Però aquesta explicació mai ha aconseguit relegar el caràcter pagà de la festa.

La tradició explica que l'inici de les fogueres es troba en l'intent de donar força al sol, ja què s'havia observat que a partir d'aleshores el dia començava a escurçar-se. Per Sant Joan també es dóna al foc la qualitats de la regeneració o de la fertilitat, d'aquesta manera, sorgeix el ritual de cremar a les fogueres tot allò que ja no volem, com un símbol de renovació, o de saltar-les per tal de regenerar-nos, tenir sort, amor o salut. També es diu que el fum de les fogueres purifica l'aire i les seves cendres ajuden a fer més fèrtils els camps. Altres, però, expliquen que el foc manté allunyades les criatures fantàstiques que surten i es reuneixen la nit de Sant Joan, també anomenada la Nit de Bruixes.

Hi ha un altre element que adquireix virtuts purificadores aquesta nit: l'aigua. Els rituals de banys al mar, llacs o rius en són un exemple, així com la creença que les aigües tenen tot tipus de propietats curatives per Sant Joan. D'altra banda, també es creu que les plantes que es cullen aquesta nit tenen virtuts guaridores. La farigola i el romaní allunyen la malastrugança, les branques de pi funcionen com a amulets i la berbena proporciona fortuna a qui la troba, a més de donar nom a la revetlla.

Aigua, foc, bruixes i rituals es barregen amb la música, les coques i la pirotècnia. Més enllà dels seus orígens, antiguitat o història, la revetlla de Sant Joan ens aporta encara una dosi de màgia a la quotidianiat.